A mitjans del segle XIX es van implantar moltes colònies industrials a la llera del Llobregat, un model d’assentament autosuficient al voltant de la industria tèxtil, incloent habitatges i serveis pels treballadors, que va funcionar a ple rendiment durant dècades fins que, a la segona meitat del segle XX, va entrar en declivi deixant en herència un patrimoni arquitectònic i urbanístic considerable i també un teixit social i econòmic molt vulnerable.
La Colònia Sedó és actualment un assentament urbà deprimit i aïllat que el projecte pretén transformar en un espai viu i vibrant a través de les següents línies estratègiques:
-
- Reconnectar la colònia amb el seu entorn natural i millorar-ne l’accessibilitat.
- Rehabilitar i reprogramar els edificis actualment en desús.
- Realitzar demolicions selectives per tal de millorar les característiques de l’espai públic i les condicions de ventilació i assolellament dels edificis existents.
- Construir estructures polivalents per un futur creixement flexible i sostenible.
- Assolir l’autosuficiència energètica, hídrica i alimentària de la colònia.
