L’edifici es concep com una infraestructura pendent de completar. Mitjançant variables com el grau de connexió entre estances, la seva possible transformació en espais exteriors o semiexteriors o la seva articulació a través d’un passadís o directament encadenades, l’usuari defineix el seu habitatge ‘a la carta’.
Les diferents estances de l’habitatge no tenen jerarquia. Les seves dimensions són gairebé idèntiques i el seu ús no està determinat a priori. La seva disposició seriada, així com la seva relació amb els accessos, la cuina i el bany, permeten formar habitatges entre 2 i 5 estances, abastant un ampli espectre d’unitats familiars.
Al voltant dels patis d’accés es defineixen espais intermedis que milloren l’experiència d’habitar i el comportament termodinàmic de l’edifici.